MaRiPoSa De aMoR

"Després de tot, tot va ser res... Tot i que un dia ho va ser tot."

Yo no soy un cuerpo que tiene una alma, soy una alma que tiene una parte visible, llamda cuerpo.

Sólo nos conocemos cuando conocemos nuestros propios límites

Soy el ama de casa y la prostituta, ambas viviendo en el mismo cuerpo, y una luchando contra la otra

Cada día escojo la verdad con la que quiero vivir

La vida es corta, o demasiado larga para que yo pueda permitirme el lujo de vivirla tan mal

No soy la única, aunque pareza que mi destino es más ilegal y marginal que el de los demás. Pero, en la búsqueda de la felicidad estamos todos suspensos. Ninguno de nosotros es feliz

El arte del sexo es controlar el descontrol

Mis amores mueren incluso antes de nacer

Cuando no tuve nada que perder, lo recibí todo. Cuando dejé de ser quien era, me encontré a mí misma

PauLo CoHeLo [OnCe MiNuToS]

"En un momento soy yo, conmigo

"Mira'm els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d'un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l'arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l'abril farà anys del desgavell:
set anys, cosits amb una agulla d'or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això só ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües damunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn.

Debades plou en algun lloc remot.
Tot és suau, i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.
Debades plou. També debades xisclen
els falciots ran de finestra, i s'omple
molt lentament el càntir de la tarda.

A voltes cau una cortina espessa
damunt de tot, i tot esdevé estèril.
No és el silenci i és més que el silenci.
Floten els mots en una mar immòbil,
tota la cambra és un parany i esclaten,
inútilment, angoixes i projectes.
Res no distreu d'aquests instants terribles
com tancar els ulls i imaginar una noia
de cos propici al joc, a la baralla.

Des de les hores mortes, talaiot,
m'omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
Ets una sola i moltes. Complaent
i complaguda alhora rodolem
per un pendent insòlit. Cada gest
perfà l'extrema intimitat del joc
desmesurat i estricte. Marta, els mots
que ens diem sense dir-los no són pas
escuma sinó aigua, i el desig
és un vast horitzó. Si tanco els ulls
te'm fas present i esclaten els colors.
L'arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d'ocells. "

Miquel Martí i Pol

Desde mi niñaez hasta el día de hoy siempre que siento a los fantasmas del pasado intentando oscurecer mi alma, me aferro a una barca con rumbo a la deriva situada en medio de una tempestad. En el momento que siento el frío y la humedad del mar, mi mente toma las riendas y me lleva  a esa orilla que tan bien conozco...

Mónica Naranjo "Minage"